MONOGRÀFICS – PENSAMENT
DE 3 A 10 SESSIONS DE 90 O 120 MINUTS
.
# Antropologia del desig
L’expresió de la sexualitat està impregnada de societat i cultura i no es pot reduir al model mèdic o biològic. Entendre que les dones i els homes ens construïm socialment i incorporem la cultura en les nostres estructures més elementals de pensament ens apropa a entendre les nostres pròpies pulsions sexuals, desitjos i plaers: també deslocalitzar-les d’aquella naturalesa innata/pre i determinada/ineludible/inevitable/homogènia. De la mà dels estudis etnològics i de l’antropologia cultural revisarem les conductes, les actituds i les creences sexuals en tota la seva diversitat. I no donarem l’esquena a la ciència bàsica que s’ha generat al voltant de les neurociències, la fisiologia de la conducta i la biologia humana.
.
# Antropologia de les drogues
El consum de drogues és un fenomen universal que s’emmarca en diferents contextos culturals. Aquests determinen no només el significat sinó també l’experiència del consum de substàncies com l’alcohol, el cànnabis, la coca (i la cocaïna), el peyote, els fongs al·lucinògens, l’ayahuasca o la ibogaina. En aquest curs, descobrirem què són aquestes substàncies i analitzarem la seva funció i encaix en diversos rituals i contextos.
.
# Bioètica
La bioètica, la branca de la filosofia dedicada a l’ètica de la vida, està cobrant cada cop més importància, ajudant-nos a afrontar algunes de les decisions més complicades que podem prendre avui dia: és correcte experimentar amb altres animals? És moral avortar? I ajudar a morir? Mitjançant el joc, la reflexió i el debat, abordarem aquestes i altres decisions i intentarem extreure conclusions des d’una perspectiva ètica.
.
# Ciència (i) Ficció
Criatures sorgides de la literatura, el cinema, el còmic o les sèries de televisió, ens ajudaran a explorar els límits de la identitat, la ment i el cos humà. Partint de la ciència i a través de la ficció, viatjarem pel temps i l’espai i reflexionarem sobre temes com la modificació genètica o la relació entre humanitat i tecnologia.
.
# Desnaturalitzant opressions: la ciència amb perspectiva de gènere
La ciència s’ha erigit com a garant de l’objectivitat i a través de la biologia, la teoria de l’evolució o la neurologia, entre d’altres, justifica, reafirma i promou diferències, desigualtats i violències envers les dones alhora que patologitza la diversitat de gènere, sexual i afectiva. Ens preguntarem quina és la finalitat d’aquests estudis, què amaguen al darrere i com desmuntar el seu argumentari amb la voluntat de construir un imaginari i un discurs científic que promoguin l’equitat.
.
# Dones i salut
La ciència mèdica ha ignorat i menystingut els cicles de vida, els processos de canvi i les malalties que experimentem les dones. La cultura i la societat han fomentat visions estereotipades i han invisibilitzat allò que envolta la nostra salut. Això afecta la nostra qualitat de vida i ens exposa a situacions de violència que normalitzem. Reflexionarem sobre els cicles de vida, l’atenció sanitària, el menyspreu cultural de la nostra salut i la medicina alternativa des d’una perspectiva de gènere.
.
# Física i forense
Ens aproximarem a les ciències físiques i forenses que tenen la difícil tasca de descriure i quantificar en base al mètode científic la variabilitat humana. Revisarem la trajectòria d’una disciplina que estudia l’evolució humana i tracta de recrear models que expliquin els vectors evolutius. Visitarem els darrers estudis en neurociències, biologia de poblacions humanes, nanotecnologia, etc. que tracten d’introduïr nous paradigmes científics i nous marcs teòrics-explicatius i analitzarem les falles identificades en els paradigmes actuals i vigents.
.
# Humanitat i tecnologia: una mirada al futur a través del cinema
Què ens fa humans? Quin paper juga la tecnologia en la definició de la nostra identitat? Farem un viatge audiovisual en el temps a través de temes com la dualitat humà -màquina, la modificació genètica o les tecnologies de la informació i descobrirem què ens diu el cinema sobre el futur de la humanitat.
.
# Identitats
Què ens fa ser el que som? Fins a quin punt determina la nostra identitat el sexe, l’ètnia o la cultura? Què ens fa iguals o diferents de la resta i en quina mesura determina això els nostres drets i responsabilitats? A partir de la filosofia, la sociologia i la neurociència, reflexionarem sobre el concepte d’identitat i la seva relació amb l’exclusió i les desigualtats socials.
.
# Ment, emocions i identitat humana
Com hem construït la nostra imatge al llarg de la història? Què vol dir ser persona? Hi ha límits ètics per al coneixement i la ciència? Què tenim en comú amb altres éssers no humans i quina relació mantenim? És possible deslliurar-nos dels prejudicis? Partint de disciplines com la filosofia, la psicologia i la neurociència farem un viatge per la construcció de la nostra identitat, de com sentim, pensem i argumentem, i esbrinar què és allò que anomenem naturalesa humana. T’atreveixes a descobrir-te?
.
# Sobre la naturalesa humana
Què defineix el que som? Com sentim, pensem i argumentem? És possible deslliurar-nos dels prejudicis? Hi ha límits ètics per al coneixement i la ciència? Partint de diferents disciplines com la filosofia, la psicologia, la neurociència o la bioètica, reflexionarem i debatrem sobre temes universals com la identitat, la raó i les emocions, la naturalesa humana i la vida.