GENERALS

Actuem! Teatre per la igualtat

A través de les diferents tècniques i jocs teatrals que ens ofereix el teatre dels i les oprimides, treballarem situacions de conflicte entorn de les relacions socials, la discriminació, la violència i la injustícia. Aprendrem a detectar les situacions d’injustícia, reflexionarem sobre la presa de decisions i aprendrem a gestionar i resoldre conflictes.

.

# Art urbà

Recorrerem la història de l’art urbà des dels primers graffitis al metro de Nova York als anys 70, fins als formats més actuals com els stickers o els paste-up, i coneixerem els artistes més rellevants com Blek le Rat, Basquiat, Obey o Banksy.

 .

# Bioètica

La bioètica, la branca de la filosofia dedicada a l’ètica de la vida, està cobrant cada cop més importància, ajudant-nos a afrontar algunes de les decisions més complicades que podem prendre avui dia: és correcte experimentar amb altres animals? És moral avortar? I ajudar a morir? Mitjançant el joc, la reflexió i el debat, abordarem aquestes i altres decisions i intentarem extreure conclusions des d’una perspectiva ètica.

 .

# Ciència (i) Ficció

Criatures sorgides de la literatura, el cinema, el còmic o les sèries de televisió, ens ajudaran a explorar els límits de la identitat, la ment i el cos humà. Partint de la ciència i a través de la ficció, viatjarem pel temps i l’espai i reflexionarem sobre temes com la modificació genètica o la relació entre humanitat i tecnologia.

 .

# D’Hiroshima a Fukushima. 70 anys d’era atòmica

En el 70è aniversari dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki, el 30è de l’accident nuclear de Txernòbil i el 5è de Fukushima, repassarem la història de l’era atòmica en les seves vessants bèl·lica i civil, fixant-nos en el context internacional però també en l’àmbit local. A través de textos, imatges i peces audiovisuals, analitzarem la cultura, l’imaginari i el pensament que ha generat.

 .

# De què estan fetes les històries?

A partir de passatges literaris, tires còmiques, peces audiovisuals, etc. aprofundirem en els elements essencials de la narrativa i intentarem entendre per què, des de fa milers d’anys, tenim la necessitat de crear i consumir històries.

 .

# De què estan fetes les pel·lícules?

El cinema, com la literatura, té el seu propi llenguatge. En comptes de lletres i paraules, trobem plans, llums, colors, sons, música… A partir de peces audiovisuals, veurem de quina manera les imatges en moviment ens expliquen històries i ens transmeten emocions.

 .

# Del llenguatge a la igualtat

Ens pot ajudar el llenguatge a tendir cap a una societat més justa i equitativa? A través de l’anàlisi de missatges orals, escrits i simbòlics de la publicitat, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, reflexionarem sobre la importància social de la llengua, descobrirem els prejudicis implícits en els processos comunicatius i aprendrem a fer un ús no discriminatori del llenguatge per tal de fomentar la igualtat.

 .

# Dones & Art

Perquè la Història no parla de grans artistes dones? Perquè el nu femení ha estat un dels motius més recorrents de l’art? Analitzarem els estereotips de gènere en les belles arts i la literatura, reflexionarem sobre el masclisme en el món artístic i recuperarem la memòria de grans dones creadores.  

 .

Parlem-ne! Cultura i violència de gènere

Quina visió dels homes i les dones dóna l’art contemporani? S’ha estetitzat la violència? Ajuda la cultura a eradicar el masclisme o tot el contrari? Col·loqui participatiu al voltant de la representació d’estereotips i rols de gènere, l’expressió plàstica de la violència i els límits ètics i estètics de l’art i la cultura contemporània.

 .

# Dones de pel·lícula

A partir del visionat i anàlisi de seqüències, coneixerem la visió que ha donat de les dones el cinema, reflexionarem sobre la representació de la feminitat i els estereotips de gènere en el mitjà audiovisual, i debatrem sobre les seves implicacions socials i culturals.

 .

  # Dones del món

Ens aproparem a les dones de diferents cultures i àrees geogràfiques per conèixer la seva situació, quin paper juguen en cada societat i quines són les seves lluites. Parlarem també de globalització i diversitat cultural des d’una perspectiva de gènere.

.

Dones grans, grans dones. La vellesa femenina al cinema

El cinema ha tendit a ignorar les dones grans, relegant-les a papers menors i, moltes vegades, amb una forta càrrega negativa. Existeixen, però, honroses excepcions: grans personatges de dones grans que dignifiquen la vellesa i enriqueixen les lectures de la feminitat. A partir de les seves lluites i aventures, reflexionarem sobre les nostres pròpies vivències.

 .

# Ètica i cinema

A partir de peces audiovisuals, visualitzarem diferents conflictes morals, socials i polítics, i debatrem sobre la causa i l’efecte de les nostres accions. Alhora, descobrirem com la narració cinematogràfica, fonamentada en la presa de decisions dels personatges i en la capacitat d’empatia del públic, està íntimament lligada a l’ètica.

 .

# Humanitat i tecnologia: una mirada al futur a través del cinema

Què ens fa humans? Quin paper juga la tecnologia en la definició de la nostra identitat? Farem un viatge audiovisual en el temps a través de temes com la dualitat humà -màquina, la modificació genètica o les tecnologies de la informació i descobrirem què ens diu el cinema sobre el futur de la humanitat.

.

Les trampes del discurs. Introducció a les fal·làcies

A la premsa, a la televisió, a les converses de cafè o a les discussions domèstiques, els discursos estan plens de fal·làcies, arguments erronis que alteren els raonaments i condicionen les decisions. Aprendrem a detectar-les i a fer ús de bones pràctiques argumentatives per defensar les nostres opinions.

.

Hitchcock’s Vertigo. La violència de la mirada

L’obra mestra de Hitchcock amaga una fascinant reflexió sobre els rols de gènere i la violència masclista. A partir de l’anàlisi fílmica de seqüències de Vertigo, reflexionarem sobre temes com la violència de la mirada, la representació de la feminitat i la masculinitat, l’objectivització sexual de les dones, les imposicions estètiques o les relacions abusives.

.

# Identitats

Què ens fa ser el que som? Fins a quin punt determina la nostra identitat el sexe, l’ètnia o la cultura? Què ens fa iguals o diferents de la resta i en quina mesura determina això els nostres drets i responsabilitats? A partir de la filosofia, la sociologia i la neurociència, reflexionarem sobre el concepte d’identitat i la seva relació amb l’exclusió i les desigualtats socials.

 .

# Les imatges del poder, el poder de les imatges

A partir d’obres d’art, fotografies i seqüències cinematogràfiques, analitzarem per què les imatges han estat sempre al servei del poder establert, però també per què, al mateix temps, són emprades moltes vegades per atacar-lo i subvertir-lo.

.

L’art d’intervenir. Apropiació artística i crítica social

La intervenció sobre obres d’art i altres icones ha esdevingut al llarg del segle XX una autèntica disciplina artística que gairebé sempre ha servit per contravenir els poders establerts. Aprendrem a contestar a les imatges imposades pel mercat de l’art, els mitjans de comunicació i la publicitat, intervenint sobre aquestes, modificant-les, transgredint-les.

.

# Dones i salut

La ciència és androcèntrica» deia Virginia Woolf a principis de segle XX. I efectivament, la ciència mèdica ha ignorat i menystingut els cicles de vida, els processos de canvi i les malalties que experimentem les dones. La cultura i la societat han fomentat visions estereotipades i han invisibilitzat allò que envolta la nostra salut. Això afecta la nostra qualitat de vida i ens exposa a situacions de violència que normalitzem. Reflexionarem sobre els cicles de vida, l’atenció sanitària, el menyspreu cultural de la nostra salut i la medicina alternativa des d’una perspectiva de gènere i aprofundirem en el coneixement de la nostra naturalesa per tal d’empoderar-nos.

.

 # Mnòlegs

De les heroïnes de la tragèdia grega a les dones anònimes dels Monòlegs de la Vagina, prendrem la paraula de personatges femenins del teatre i la narrativa que han donat veu a les dones i s’han rebel·lat contra el poder establert i la violència masclista. Escoltarem les seves vindicacions, reflexionarem sobre els lligams entre els rols i les estructures de poder, i ens aproparem a la interpretació dramàtica des d’una perspectiva de gènere.

 .

# Noves violències, nous imaginaris

Ha canviat la nostra percepció de les discriminacions i de la violència? I l’art, el cinema i els mitjans de comunicació, han canviat la manera de mostrar-les? Mitjançant els llenguatges de la fotografia, el còmic, el cinema, la televisió i els videojocs, analitzarem les lectures i representacions culturals de la violència i descobrirem el paper dels nous imaginaris en el foment de la igualtat, la tolerància i la cultura de la pau.

.

# Poliètica

Reflexionarem de forma participativa sobre els lligams existents i necessaris entre l’ètica i la política en temes com els drets humans, la democràcia, la desobediència civil, la diversitat cultural, la igualtat de gènere o la sostenibilitat ambiental.

.

# Reaparaulant el món. Recital poètic

La violència i la seva relació amb l’amor i les relacions afectives, la sexualitat, el cos, la identitat i l’autoestima, a través de la dramatització de versos i fragments literaris per part d’una actriu. Un cant a la reafirmació personal mitjançant el treball amb el cos, la veu i la gestualitat.

 .

# La bellesa imposada

Què és la bellesa? És un do de la natura, una elecció personal o una obligació social? És important en el món en el qual vivim? A partir de la moda, la televisió, els videoclips i la publicitat, debatrem de forma participativa sobre el concepte de bellesa, les imposicions estètiques i la seva relació amb les desigualtats socials i les discriminacions de gènere. Reflexionarem sobre les seves conseqüències en la percepció pròpia, la identitat i l’autoestima.

.

# Sexualitats

A partir del cinema, la televisió, la publicitat i els videoclips, reflexionarem sobre les representacions de l’erotisme, la bellesa, els cossos i els estereotips de gènere. Debatrem de forma participativa sobre les identitats i orientacions sexuals, les relacions sexo-afectives i la violència masclista.

 .

Teixim memòria! Dones en la Història

On són les dones en la Història? Ens preguntarem perquè han estat invisibilitzades i descobrirem les dificultats, lluites i conquestes de col·lectius femenins i dones destacades al llarg del temps. Recuperarem part de la nostra memòria a través de la seva mirada i valorarem les seves aportacions al progrés de la societat.

.

# Hª del feminisme

Des d’una perspectiva cultural, social, i política, resseguirem la història del feminisme i de la lluita per a la igualtat, debatrem sobre la situació actual i ens preguntarem de quina manera podem encarar el futur per tendir cap a una societat més justa i equitativa.

 .

# Una història de violència

De la Història col·lectiva dels poders, els canvis polítics i els conflictes socials fins a les històries mínimes i la memòria personal de la vida privada, domèstica i familiar, resseguirem l’existència, la lluita i la supervivència de les dones, i la seva història: una història marcada per la violència masclista i l’opressió sistèmica i estructural.

.

Telegènere. La violència de gènere en les sèries de ficció contemporànies

 Què ens diuen les sèries de ficció contemporànies sobre la violència de gènere? Denuncien el masclisme i els abusos vers les dones? O reprodueixen estereotips sexistes? Com retraten els rols de gènere? I les agressions, com les representen? Veurem quin paper poden jugar les ficcions contemporànies en el camí cap a la no-violència i la igualtat de la mà de sèries com Joc de tronsThe walking deadMad men o Orange is the new black.

.

# Dones i ciència

Tenen sexe els cervells? Com ens influeixen les hormones? Els cossos condicionen la nostra identitat? La ciència s’ha erigit com a garant de l’objectivitat i a través de la biologia, la teoria de l’evolució o la neurologia entre altres disciplines vinculades al paraigua científic es justifiquen, reafirmen i promouen diferències i desigualtats. Ens preguntarem l’objectivitat real d’aquests estudis i qüestionarem «les veritats» universals que ens ofereixen.